Sant Cugat del Vallès

En record de Maria Dolors Renau i Manén

  • Pere Soler
  • Actualitzat:
  • Creat:

"Aquesta setmana la nostra veïna Maria Dolors Renau i Manén va traspassar. Potser encara no som conscients de l’abast de la seva trajectòria, potser cal explicar millor qui va ser i el què va fer aquesta gran dona, feminista i socialista", Pere Soler

Maria Dolors Renau i Manén
Maria Dolors Renau i Manén

Va impregnar la seva vitalitat a tothom que va conèixer, posant a prova les seves dots de psicòloga, va saber transmetre i fer pedagogia del què significava el valor de la paraula, un referent intel·lectual, que en tots els seus escrits impregnava lliçons, però a la vegada albirava solucions.

Fundadora de l’escola d’educadores socials Flor de Maig, va ocupar diferents càrrecs institucionals i de gestió en l’àmbit de la igualtat i de l’educació, i va col·laborar en diverses entitats de caire social.

Ha estat un referent internacional i de lluita feminista contra la desigualtat i la solidaritat en el seu paper com a presidenta de la Internacional Socialista de la dona per promoure la igualtat i la millora de la representació de les dones en els partits socialistes a àmbit mundial, i orgullosa n’estava quan parlava d’aquesta etapa. Seva és la frase 'feminitzar la política, els partits, perquè puguin complir la seva funció social i posar en marxa projectes de majories' (discurs 1999). Aquest fet la va portar a col·laborar amb l’ONU en les missions a Sarajevo d’on anys més tard va plasmar la crua realitat de la guerra en una poesia.

Va trencar motlles i va ser pionera com a diputada pel PSC en dues etapes al Congrés dels Diputats (1982-1986 i 1989-1993), amb la seva manera de fer política i no callar res, enfrontant-se a qui fes falta per materialitzar les seves idees, la seva creença de transformació, tal com va dir el seu germà en el seu comiat 'tenia capacitat d’acció'.

Resolutiva i expeditiva, insistent i voluntariosa, creativa i imaginativa, sempre tenia paraules clares i sinceres, agradés o no, amb respecte i ironia, era capaç de farcir i desmuntar arguments segons els seus criteris. També tenia una idea precisa de política internacional de la mà de Raimon Obiols, i va accedir al Parlament Europeu (1986-1987), on va poder continuar treballant en fermesa per la construcció de l’Europa social.

La vessant d’escriptora la va complir i culminar a la perfecció, i tal com dèiem, en l’ús de la paraula com element clau de transformació i de pensament, per tal d’evocar tot allò que era capaç de pensar i de transmetre, i així també va néixer el grup Laboratori de Sant Cugat depenent de la Fundació Rafael Campalans, on va esmerçar moltes hores de diàlegs, debats i reflexions. Ha estat també articulista en diferents mitjans d’abast estatal, nacional i local, on hi ha col·laborat ininterrompudament, com al diari 'El Punt Avui', El Cugatenc o bé en aquest mateix mitja: Cugat.cat.

I en la darrera etapa va ser una veïna activa, va col·laborar apassionadament amb l’AV del Centre-Estació, aportant el talent creatiu i promocionant l’activitat cultural, deixant moments clau en la dinàmica de l’entitat, com el suport a les persones refugiades o la presentació de diferents treballs artístics, literaris i cinematogràfics en espais del barri com ara la llibreria Alexandria, el centre d’Art Can Maristany i l’Ateneu Santcugatenc.

Una autèntica polifacètica feminista, amb sentiment de justícia i amb vocació de servei públic fins el darrer moment. Tota aquesta trajectòria la va portara a ser reconeguda arreu, doncs se li va atorgar entre d’altres la Medalla Francesc Macià al mèrit al treball el 2008, Creu de Sant Jordi el 2011 i Premi Carme Chacón 2018. Per això crec que la ciutat està amb deute amb la seva veïna, ja que a Sant Cugat va tenir l’oportunitat de reconèixer-la en l’edició del 2018 als premis Sant Cugat, però no va haver-hi consens ni la voluntat suficient, i no va obtenir aquest guardó a la seva trajectòria en un moment molt delicat per a ella. I ens podem preguntar... per un esbiaix sectari? o simplement per ignorància? El què hauria de preocupar-nos fos una o l’altra la resposta.

Calia el reconeixement a una trajectòria impecable d’esforç, de sacrifici personal i familiar, de 40 anys de lluita feminista al país i a la ciutat. Vàrem tenir l’oportunitat de poder demostrar la vàlua d’aquesta personalitat de ressò i repercussió internacional i distingir-la com es mereixia, no hem sabut estar a l’alçada, perquè era una santcugatenca més, i que s’estimava i estava arrelada a Sant Cugat, gaudia i vivia al barri del centre, servia a la ciutat i a la societat, amb una trajectòria especial, llarga, productiva, treballada i reconeguda. Gràcies Lola per tot allò que ens vas ensenyar i pel teu llegat.